Bevent tot sol al clar de lluna

Voltat de flors, amb un pitxer de vi,
benvent tot sol, sense cap companyia,
aixeque el got i convide la lluna;
ara en som tres, ella i jo i la meua ombra.

Així, per bé que la lluna no beu
i l'ombra em va, sense més, a la vora,
per un instant m'hi sent acompanyat
i ens alegrem fruint la primavera.

Si cante jo, és la lluna qui dansa;
si danse jo, la meua ombra vacil·la;
sobri, tots tres ens festegem ensems;
ebri, ens movem ja cadascú a la seua.

Per sempre junts, companyes impassibles,
que així ens trobem allà en la Via Làctia!

—

Eduard J. Verger, in: Li Bai, Ebri de lluna, Carcaixent, 2008; p. 31