Solitud a la claror de la lluna

Envoltat de flors, davant la meva copa
Bec en solitud
Alço el meu vas vers la lluna
Brindo per nosaltres tres, la lluna, la meva ombra i jo
La lluna no davalla pas per beure
La meva ombra no sap que em segueix
La lluna i la meva ombra, de moment, m’acompanyen
Aprofitem la primavera per deixar-nos anar amb joia
Quan canto la lluna passeja
Quan ballo la meva ombra zigzagueja
Ens divertim junts en el moment del meu despertar
Abans que l’embriaguesa ens distanciï
Ens prometem un amor etern
Encara que els núvols acabin per separar-nos

—

Núria Periago, in: Shi Bo, Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, Abadia de Montserrat, 2005